Plaça de la Vila 1, Cocentaina 03820, Alacant

96 559 00 51

castellano

SENT-ME COCENTAINA 2020

SENT-ME COCENTAINA 2020

DILLUNS  27 - Palau Comtal 22:00h.

Quartets de corda al Palau.

QUARTET DE CORDA DE L'ORQUESTRA DE LA UNIVERSITAT D'ALACANT - Música de Mozart, Beethoven y Dvorak (45´)

El Quartet de corda de l'Orquestra Filharmònica de la Universitat d'Alacant és un grup de cambra que sorgeix des del marc de l'Orquestra Filharmònica de la Universitat d'Alacant i el seu projecte formatiu i pedagògic. Va debutar en maig de 2018 al Teatre Principal d'Alacant i està format, actualment, pels violins de María García Sivera, Alba Signes i Antonio Milà Martínez, el viola Carles Soler Navarro i el violoncel de Javier Masià Martínez. Aquest grup, que compta amb la direcció artística de Tobias Gossmann, es caracteritza per la seua versatilitat i el seu nivell interpretatiu, abastant diferents propostes i repertoris. Han realitzat concerts al Teatre Principal d'Alacant, al Museu de la Universitat d'Alacant, en congressos i actes universitaris, així com en certàmens com el Festival SENT-ME COCENTAINA.

PROGRAMA

  • Divertimento nr 2 KV 137 en SibM. Wolfgang Amadeus Mozart (10´)

          I. Andante
          II. Allegro di molto
          III. Allegro assai

  • Quartet nr 4 op. 18 Ludwig Van Beethoven (13´)

          I. Allegro ma non tanto
          IV. Allegro prestissimo

  • Quartet en Fa M op 86 Americà Antonín Dvorak (21´)

          I. Allegro ma non troppo
          II. Lento
          IV. Finale: vivace ma non troppo

El Quartet de Cordes de l'Orquestra Filharmònica de la Universitat d'Alacant presenta aquesta nit a Cocentaina un original programa que recorre prop de 120 anys de la Història de la Música. Mozart va compondre el seu Divertimento nr 2 KV 137 l'any 1772, Beethoven el Quartet nr 4 en 1799 Dvorak en 1893.
El divertimento va ser una forma musical molt de moda en el segle XVIII, semblant a la suite, ja que que està construïda per diferents números curts de dansa, amb més llibertat constructiva. Com el seu propi nom indica, era música composta per a la diversió. Estava composta per a grups orquestrals reduïts i va ser un gènere molt cultivat per Mozart. El KV 137 que escoltarem aquesta nit és un dels primers divertimentos compostos pel jove Mozart, al costat del KV 136 i el KV 138, de tornada a Salzburg després d'uns mesos a Itàlia on la família Mozart tractava de buscar un lloc de treball en alguna cort per al geni. Està dividit en tres moviments on és evident la influència italiana que el jove Mozart de 16 anys havia rebut, així com el seu esperit jovial en la brillant tonalitat de Si bemoll major.


Quan Beethoven escriu la sèrie de quartets catalogats com l'op. 18 té 29 anys i ja posseeix un sòlid estil personal de composició, d'esperit romàntic i impetuós. El primer i dramàtic moviment mostra similituds amb el primer moviment de la Sonata per a piano No. 8 en do menor op. 13, «la Patètica», que Beethoven havia completat poc abans de la composició del quartet. Curiosament, amb el quart moviment, apareix la mateixa similitud, en un caràcter excitat i viu aquesta vegada. Com a curiositat, Beethoven va conéixer Josephine Brunsvik i a la seua germana Therese Brunsvik durant la composició dels Quartets op. 18, els va donar lliçons de piano i va desenvolupar sentiments apassionats per la bella Josephine. Josephine va ser l'únic i vertader amor en la vida de Beethoven, i molts musicòlegs consideren que és ella la misteriosa destinatària de les famoses cartes d'amor de Beethoven «A la meua estimada immortal».
Entre 1892 i 1895 Antonin Dvorak va ocupar el càrrec de director del Conservatori Nacional de la Ciutat de Nova York, als EUA. En les vacances de 1893 va passar un temps al costat d'una comunitat d'immigrants txecs a Iowa, on va compondre el famosíssim Quartet op 86, anomenat l'Americà, i que hui és una de les peces més interpretades del gènere. El quartet està plagat de cites musicals a les influències que Dvorak estava rebent als EUA, com ara espirituals negres, música índia o irlandesa. L'estima de Dvorak per aquesta música queda patent en unes manifestacions que va fer posteriorment on va confessar que «en les melodies de la música negra d'Amèrica vaig descobrir tot allò que és necessari per a una gran i noble tradició musical». El mes de maig de 1893, poc abans de compondre aquest Quartet, Dvorak havia escrit la seua novena simfonia «Del nou món», on queden igualment de manifest les influències d'aquell país que el va acollir durant diversos anys.

 

DIMARTS 28 - Palau Comtal 22:00h

 

SERENATES DE CORDA AL PALAU - ORQUESTRA SIMFÒNICA DE LA REGIÓ DE MÚRCIA (secció de cordes) IGNACIO GARCÍA-VIDAL, director

La Fundació Orquestra Simfònica de la Regió de Múrcia (OSRM) es constitueix al setembre de 2002 i, en l'actualitat, està composta per una plantilla estable de 49 professors que s'ha anat reforçant a través de concursos públics per a cobrir les places vacants existents, tots ells triats professionals formats en la seua majoria en els Conservatoris de la Regió. Virginia Martínez és la seua directora titular.
L'OSRM ofereix sengles cicles d'Abonament Simfònic a Múrcia -els concerts del qual són gravats per RNE i emesos en Ràdio Clàssica- i a Cartagena, així com Concerts Escolars i Concerts en Família, a través dels quals es pretén estimular l'acostament dels xiquets a la música clàssica. A més, participa activament en els cicles de Grans Concerts i el de Dansa de l'Auditori Víctor Villegas de Múrcia.

Ha gravat discos per al segell discogràfic RTVE, com el Concert per a violí i orquestra de E. Elgar amb el violinista Miguel Pérez-Espejo, Missa Plenària Iubilate Deo, de Manuel Seco de Arpe o Selecció per al Centenari del periòdic La Verdad de Múrcia, entre altres.

 


Ignacio García-Vidal (Cocentaina, Espanya, 1979) és un director d'orquestra i musicòleg posseïdor d'una profunda formació acadèmica i humanista:

és Doctor Cum laude (PhD) en Didàctica de la Direcció Musical, Llicenciat en Musicologia (Universitat de Salamanca) i Llicenciat en Ciències de la Comunicació (Universitat Pontifica de Salamanca). Es va formar en Direcció d'Orquestra principalment a Espanya i Rússia amb els mestres Enrique García Asensio, George Erzhemski i Piotr Alexievich Gribanov, ampliant els seus coneixements en espais formatius d'Estònia (Panula, Jarvi, Dmitriyev), Sant Petersburg (Korchmar, Edwards) i Viena (Mas). Des del seu debut professional amb 24 anys al capdavant de l'Orquestra Filharmònica de Montevideo (l'Uruguai), Ignacio dirigeix regularment amb èxit de públic i crítica importants orquestres en diversos continents, com l'Orquestra Simfònica de Ràdio Televisió Espanyola, Orquestra Simfònica Nacional Argentina, Orquestra Nacional d'Algèria, Orquestra Filharmònica del Teatre Colón de Buenos Aires, Orquestres Simfòniques de Córdoba, Salta, Tenerife, Navarra, Rosario, Santa Fe, Mar del Plata, Tucumán, Principat d'Astúries, Granada, Múrcia, o Filharmòniques de Montevideo, Würzburg i Quito, entre altres.
García-Vidal ha dirigit reeixides gires, els seus concerts han inclòs aparicions en Festivals com "MozartFest Würzburg" (Alemanya), "Festival International Symphonique" (Alger), “Òpera de Lanzarote” (Illes Canàries) i ha sigut convidat per institucions com "Mozarteum Argentí", "Institut Cervantes" i "Fundació Barenboim-Saïd". García-Vidal ha sigut guardonat com a Hoste "d'Honor" per la Legislatura de la Ciutat de Buenos Aires (l'Argentina) i premiat pel Rotary Club de Salamanca.

Ignacio García-Vidal va crear el SENT-ME COCENTAINA en 2014, una trobada de música i educació del qual és director artístic i està organitzat per l'Ajuntament de Cocentaina, que ha convertit a la capital del Comtat en un important focus de gaudi i aprenentatge musical cada estiu.

PROGRAMA

  • Serenata per a cordes en Mi m op. 20 Edward Elgar (14´)

          I. Allegro piacevole
          II. Larghetto
          III. Allegretto

  • Serenata per a cordes en Mi M op. 22 Antonín Dvorak (32´)

          I. Moderato
          II. Menuetto: Allegro con moto
          III. Scherzo: Vivace
          IV. Larghetto
          V. Finale: Allegro vivace

En el concert d'aquesta nit sonaran dues serenates per a orquestra de corda, una forma musical que va aconseguir enorme popularitat en el segle XVIII. Reproduïm aquesta nit al Palau Comtal de Cocentaina el sentit original d'aquesta mena de composicions ja que la serenata es tocava en fosquejar, moltes vegades a l'aire lliure en les vetlades als jardins dels palaus dels aristòcrates. Curiosament el nom no deriva de sera, que en italià és ‘vesprada’, sinó de seré, ‘calmat’ o ‘reposat’. L'origen de la serenata està en les balades dels enamorats. En el segle XVIII va ser un gènere de moda, normalment utilitzat per a celebrar un acte social: noces, festes cortesanes, etc. Mozart, per exemple, va compondre moltes serenates per a diferents agrupacions musicals.
Les dues serenates programades hui van ser compostes a la fi del segle XIX, la d'Elgar en 1892 i la de Dvorak en 1875. Ambdues són considerades, al costat de l'escrita per Tchaikovski en 1880, com les més belles i importants del gènere. L'op. 20 del compositor anglés Edward Elgar està escrita en tres moviments i va ser una de les primeres obres que el compositor va reconéixer amb orgull, especialment el bell segon moviment Largettho. L'op. 22 del txec Antonín Dvorak, de majors dimensions i complexitat, està estructurada en cinc moviments. Va ser escrita durant només dues setmanes del mes de maig de 1875, un moment de la vida de Dvorak de gran estabilitat i felicitat, en el qual començava a ser reconeguda la seua importància com a compositor. La Serenata per a cordes de Dvorak posa a prova els recursos dels instrumentistes, amb ràpids passatges tècnics, moments de gran lirisme expressiu en amplis divisi i un gran sentit de pols musical, com en el conegudíssim vals del segon moviment titulat Minuetto com a record a les serenates del XVIII.

 

NOTA DE PREMSA I PROGRAMA

CARTELL SENT-ME 2020

Compartir: